Temps de viure
| 12 desembre 2013Segur que més d’una vegada has tingut el desig de tornar enrere en el temps i canviar alguna cosa, per molt petita que sigui. Estic convençuda que al llarg de la vida n’has volgut modificar moltes, de coses: des d’una pregunta d’un examen que sabies però que, a l’hora de la veritat, falles per culpa dels nervis; fins a un rumor que ha anat passant de boca en boca i t’ha fet perdre la teva millor amiga. En aquestes situacions tindries ganes de tornar enrere per repassar l’examen dues vegades i no explicar a ningú aquella notícia que va enfadar tant a la teva amiga.
I és que a mi m’ha passat moltes vegades això de voler tornar al passat, però ho veig una mica impossible. Primer perquè no tenim cap màquina ni coet capacitat per fer-ho, i després, perquè si tornéssim al passat cada cop que tinguéssim un problema, la vida no tindria sentit. Seria una vida programada i molt avorrida, en la qual escolliríem tot el que voldríem que esdevingués. En aquesta vida no hi haurien problemes ni dificultats ja que, quan ens passés alguna cosa que no desitgéssim, tornaríem enrere per arreglar-la. Sabríem fàcilment la causa de les coses i escriuríem una biografia al nostre gust, sense imprevistos.
Després de pensar en tot això he arribat a la conclusió de que la vida és com és i ningú no la pot canviar. Hem de viure el dia a dia actuant el millor que puguem i cometent els mínims errors possibles, però sense tornar enrere. No podem perdre el temps lamentant-nos pel que no ens ha sortit bé o pel que no ens ha agradat, sinó que, cada caiguda ens ha de servir per agafar més força i tornar-nos a aixecar. Cal viure el present i no pensar en el passat, tingues en compte que ni tu ni ningú el podrà canviar.
Marina
Marina, és original i ben construït. Una forma interessant d’apropar-se al tema -sempre inquietant- de la possibilitat constant d’equivocar-nos. M’ha agradat.
Fins al pròxim article,
Josep Maria